TOT VA COMENÇAR DARRERE AQUESTA PORTA

La veritat és que han passat els anys, perquè això va ser al 2010, però el somriure i la il·lusió segueixen essent les mateixes 🔝🔝

Desde petita sempre m’han agradat les manualitats. Vaig començar desde nena amb dibuix i pintura, jugava a dissenyar sabates i vestits, i d’adolescent vaig conèixer el món de la ceràmica. En aquella època vaig començar a flirtejar amb la bijuteria. Ho vam batejar amb la meva cosina (encara riem avui dia del nom) com “fet a mà” i fèiem muntatges amb abaloris per la gent del poble.

Fins que el 2010 vaig decidir apuntar-me a un curs de disseny de joies amb l’Elena a Girona. Em va encantar, i en aquell moment vaig tenir clar que volia que el meu hobby passés a ser un projecte de futur. A casa, a aquest projecte el vam començar a anomerar “el traster de la Marta”. Darrere la porta que es veu a la foto hi havia el traster de casa.

Vaig aprofitar aquell curs al màxim, i a finals del 2011 vaig tenir la oportunitat d’estar a l’aparador d’una botiga. No m’ho podia creure. La gent comprava les joies que jo feia! Això em va donar un impuls emocional brutal 💃🎉, així que durant els dos anys següents em vaig formar gràcies al taller de la Gemma en diferents tècniques de joieria que creia que encaixaven amb el meu estil. Desde llavors no he parat de treballar dur, perfeccionant la meva feina perquè aquest projecte fos finalment una realitat.

Sense adonar-me’n, el que havien sigut un parell de taules petites, quatre llimes i una serra al traster de casa dels meus pares, va acabar ocupant tota una habitació al pis d’on vivia jo. En aquell moment va arribar finalment el nom de marca “Marta Joyería Artística“.

Van arribar els canvis de feina a jornades cada vegada més reduïdes. No tenia més inversió que el material que comprava amb els diners del que venia, les eines que m’havien regalat pels aniversaris, les que bonament havia comprat i les que m’havien portat els reis mags. Aixó que em tocava treballar dur,. compaginant feines i fent mil hores al final del dia. Situació que, lluny de desanimar-me, em va fer creure més en mi del que havia cregut en tota la meva vida.

8 anys després, estic més feliç que mai i orgullosa amb la recompensa. El culpable de tenir gairebé totes les hores de la meva vida ocupades ha passat a ser la meva feina a temps complert 😄 🍾

Avui dia el taller ocupa la planta de dalt del dúplex on visc, i té aquest aspecte. Pots trobar-me aquí, tant aquí com a les col·leccions de joietes exposades quan ho necessitis. També pots fer un cop d’ull a la pàgina web per saber una mica més de mi i del meu projecte 😉